S’organitza de la manera següent:

En la primera pàgina es mostra el material necessari que cal tindre preparat i revisat segons el pla d’abordatge de la via aèria, tant inicial com de rescat, en qualsevol acte en què es requerisca manejar la via aèria (tant de manera programada com urgent). A continuació, es presenta l’esquema proposat per l’equip de treball de via aèria de l’Hospital General Universitari Dr. Balmis, a mode d’ajuda cognitiva visual en el pla de maneig de la via aèria. Conté, a més, un codi QR on s’explica l’esquema i les seqüències que cal seguir.

Les pàgines següents inclouen la llista de verificació per a cadascuna de les diferents tècniques d’intubació orotraqueal (intubació mitjançant laringoscòpia directa; utilitzant el videolaringoscopi Airtraq® i, finalment, utilitzant el videolaringoscopi McGrath®, tant amb la pala MAC com amb la pala hipercurvada). Cada habilitat tècnica disposa d’un codi QR amb un vídeo explicatiu breu d’uns 2–3 minuts.

Aquestes llistes de verificació s’han elaborat desenvolupant els punts clau de manera clara i concisa, per tal de garantir una fàcil adhesió i compliment. La llista de verificació en format PDF pot utilitzar-se en format digital, disponible en un telèfon mòbil, o bé pot imprimir-se per estar disponible al quiròfan.

S’organitza de la manera següent: prèviament a l’entrada del pacient al quiròfan, amb el pacient ja al quiròfan i prèviament a l’eixida del quiròfan.

A la primera pàgina es mostra una visió general de la sistemàtica i del cronograma de treball al quiròfan.

• Prèvia entrada al quiròfan:
  • Pacient i Cirurgia
  • Preparació del quiròfan. MSMAID
• En el quiròfan:
  • Maneig general inicial anestèsic
  • Educació i criteris d’extubació
• Després del quiròfan
  • Trasllat segur
  • Transferència de la informació. SABER

A continuació, es presenten les 3 taules on es desenvolupen els punts clau, de manera clara i concisa, que s’han de comprovar i verificar en cada fase del procés quirúrgic en forma de Checklist per al seu millor seguiment i adherència.

La llista de verificació en format PDF pot utilitzar-se en format digital, disponible en un telèfon mòbil, o pot imprimir-se per a estar disponible al quiròfan.

El protocol s’estructura en base a la distribució de rols i les accions crítiques que s’han de seguir davant un laringoespasme al quiròfan. S’hi detalla la preparació del material, la seqüència d’intervencions i l’administració de la medicació d’emergència.

Rols i responsabilitats:

1. Operador:

• • Diagnostica i comunica la presència de laringoespasme.
  • Coordina la resposta de l’equip.

2. TCAE:

• • Prepara el material de via aèria.
  • Ajuda amb la monitorització i l’administració de medicació.

3. Infermer/a Assistent/a de Via Aèria:

• • Prepara i revisa el material de via aèria.
  • Monitora i comunica els signes vitals.

4. Infermer/a Temps i Teràpies:

• • Administra la medicació segons les indicacions mèdiques.
  • Assegura l’accés venós i controla els temps de les intervencions.

Seqüència crítica:

1. Suspendre l’estímul.
2. Augmentar el flux d’O2 al 100%.
3. Tracció mandibular i pressió retroauricular.
4. Aplicar CPAP/IPPV.
5. Administrar Propofol o Succinilcolina segons siga necessari.
6. Aspirar secrecions i col·locar un Guedel si és necessari.

La centraleta telefònica digital implementada amb Asterisk es configura al voltant d’una sèrie de components crítics: un sistema de control constituït per una Raspberry Pi 4, un router configurable, un telèfon VoIP habilitat per al registre de comptes SIP i una tablet que actua com a emulador (amb la possibilitat d’incorporar un telèfon VoIP en el seu lloc). Per al seu correcte funcionament, el projecte abasta diversos aspectes fonamentals:

• Planificació de l’Arquitectura: S’ha de definir prèviament l’estructura del sistema, detallant la disposició dels components, el tipus de connectivitat entre ells —ja siga sense fils o per cable— i la configuració necessària per al funcionament òptim dels dispositius.
• Coordinació de Components: La sinergia entre els diferents elements del sistema és crucial. S’han de seguir procediments detallats per a garantir que operen de manera cohesionada, com si es tractara d’una sola entitat.
• Configuració d’Asterisk: La configuració adequada d’Asterisk és vital i representa una part significativa del projecte. Aquest procés inclou des de la instal·lació en la Raspberry Pi fins a la implementació dels paràmetres necessaris per al seu màxim rendiment.
• Automatització i Scripting: L’ús de llenguatges de programació, com Python, permet automatitzar tasques essencials en Asterisk mitjançant scripts, com ara l’addició, eliminació o modificació d’extensions.
• Manteniment i Escalabilitat: El disseny ha de facilitar el manteniment a llarg termini i permetre l’expansió futura del sistema. La sostenibilitat és un component clau per a la seua viabilitat com a solució telefònica en simulacions clíniques.

El desenvolupament metodològic del pla s’emmarca en la proposta de disseny curricular de les Zones de Simulació del Center for Medical Simulation.

La pregunta central en la planificació metodològica és: «Per a quines situacions necessita el personal (els equips i els sistemes) estar contínuament preparat?»

L’aplicació pràctica d’aquesta metodologia la pots trobar en TREBALL EN EQUIP: Distribució de rols en l’equip de Suport Vital Immediat en plantes d’hospitalització.

La distribució de rols en aquest protocol depén del nombre de persones que conformen l’equip; d’aquesta manera, es prioritzen les tasques i s’assignen als professionals de la salut que actuen com a primers responents.

Cada intervinent coneix quin rol pot exercir d’acord amb les seues competències professionals i quines són les seues tasques en assumir un determinat rol.

El format de pòster del protocol permet una exposició i utilització adequades en les plantes, cosa que el converteix en una ajuda cognitiva visual per a ser utilitzada en les sessions de record (preprocés), durant la reanimació (procés) i com a guia per a l’anàlisi de millores durant un debriefing clínic (postprocés).

El checklist abasta diversos aspectes clau:

• Compatibilitat dels equips: S’ha de realitzar una verificació meticulosa de tots els dispositius mèdics que acompanyaran el pacient, per a assegurar que siguen compatibles amb l’entorn de ressonància magnètica i que no representen cap risc.
• Coordinació de l’equip: La comunicació entre l’equip de cures crítiques i el personal de ressonància magnètica és vital. S’ha d’establir un pla clar que detalle el procés de trasllat, incloent-hi rols específics i procediments d’emergència.
• Preparatius de seguretat: És essencial planificar la ruta de trasllat, tenint en compte la necessitat d’un accés ràpid als subministraments d’emergència i la possibilitat de retornar el pacient a la unitat de cures crítiques si sorgeix una situació crítica.
• Monitorització contínua: Durant el trasllat, s’ha de mantindre una vigilància constant dels paràmetres vitals del pacient, utilitzant equips portàtils de monitorització que siguen segurs per a l’entorn de RM.

Benvinguts a la primera edició de ClinicalSim Journal, una publicació dedicada a avançar en l’excel·lència i la innovació en l’àmbit de la simulació clínica. La nostra missió és oferir als professionals de la salut i als educadors un recurs valuós que reforce la importància de la simulació com a eina fonamental per a millorar la seguretat i la qualitat, tant en la protecció del professional com en l’atenció al pacient.

La simulació clínica ha demostrat ser un pilar en l’educació mèdica i en la formació contínua dels professionals de la salut. A través d’entorns controlats i realistes, permet als professionals practicar habilitats, prendre decisions i gestionar errors sense risc per a ells mateixos ni per als pacients. Aquest enfocament no sols millora la competència clínica, sinó que també fomenta el treball en equip, la comunicació efectiva i la presa de decisions crítiques, components essencials per a la seguretat del pacient.

En aquest número inaugural, ens complau introduir les quatre seccions en què es distribuirà la revista, cadascuna dissenyada per a abordar diferents aspectes de la simulació clínica:

Secció d’Innovacions en Metodologia: Explorem metodologies docents innovadores que optimitzen el procés d’aprenentatge mitjançant la simulació clínica. En aquest espai compartirem enfocaments i estratègies que desafien les convencions i busquen millorar contínuament l’efectivitat de l’ensenyament.

Protocols i/o Ajudes Cognitives: Aquesta secció es dedica a la implementació de protocols i eines de suport cognitiu que assisteixen en la presa de decisions clíniques. Analitzarem com aquestes ajudes poden integrar-se en la formació simulada per a millorar la precisió i l’eficiència de l’atenció al pacient.

Recursos d’Entrenament: Presentarem una varietat de recursos utilitzats per a entrenar equips i professionals. Des de simuladors d’alta fidelitat fins a escenaris virtuals, explorarem com cada recurs pot aprofitar-se per a maximitzar l’aprenentatge i la preparació per a situacions reals.

Recursos d’Entrenament: Presentarem una varietat de recursos utilitzats per a entrenar equips i professionals. Des de simuladors d’alta fidelitat fins a escenaris virtuals, explorarem com cada recurs pot aprofitar-se per a maximitzar l’aprenentatge i la preparació per a situacions reals.

El nostre objectiu és que ClinicalSim Journal es convertisca en una plataforma d’intercanvi de coneixements i experiències entre aquells que es troben a l’avantguarda de l’educació i de la pràctica clínica. Aspirem a inspirar els nostres lectors perquè adopten i adapten aquestes innovacions en els seus propis entorns de treball i estudi, sempre amb la finalitat última de millorar l’atenció al pacient.

Agraïm el vostre interés i la vostra participació en aquest viatge cap a l’excel·lència en la simulació clínica. Esperem que trobeu en aquesta revista una font d’inspiració, coneixement i eines pràctiques que pugueu aplicar en la vostra pràctica diària, en benefici de la seguretat tant del professional com del pacient.

Benvinguts a ClinicalSim Journal.

Benvinguts a la primera edició de ClinicalSim Journal, una publicació dedicada a avançar en l’excel·lència i la innovació en l’àmbit de la simulació clínica. La nostra missió és oferir als professionals de la salut i als educadors un recurs valuós que reforce la importància de la simulació com a eina fonamental per a millorar la seguretat i la qualitat, tant en la protecció del professional com en l’atenció al pacient.

La simulació clínica ha demostrat ser un pilar en l’educació mèdica i en la formació contínua dels professionals de la salut. A través d’entorns controlats i realistes, permet als professionals practicar habilitats, prendre decisions i gestionar errors sense risc per a ells mateixos ni per als pacients. Aquest enfocament no sols millora la competència clínica, sinó que també fomenta el treball en equip, la comunicació efectiva i la presa de decisions crítiques, components essencials per a la seguretat del pacient.

En aquest número inaugural, ens complau introduir les quatre seccions en què es distribuirà la revista, cadascuna dissenyada per a abordar diferents aspectes de la simulació clínica:

Secció d’Innovacions en Metodologia: Explorem metodologies docents innovadores que optimitzen el procés d’aprenentatge mitjançant la simulació clínica. En aquest espai compartirem enfocaments i estratègies que desafien les convencions i busquen millorar contínuament l’efectivitat de l’ensenyament.

Protocols i/o Ajudes Cognitives: Aquesta secció es dedica a la implementació de protocols i eines de suport cognitiu que assisteixen en la presa de decisions clíniques. Analitzarem com aquestes ajudes poden integrar-se en la formació simulada per a millorar la precisió i l’eficiència de l’atenció al pacient.

Recursos d’Entrenament: Presentarem una varietat de recursos utilitzats per a entrenar equips i professionals. Des de simuladors d’alta fidelitat fins a escenaris virtuals, explorarem com cada recurs pot aprofitar-se per a maximitzar l’aprenentatge i la preparació per a situacions reals.

Recursos d’Entrenament: Presentarem una varietat de recursos utilitzats per a entrenar equips i professionals. Des de simuladors d’alta fidelitat fins a escenaris virtuals, explorarem com cada recurs pot aprofitar-se per a maximitzar l’aprenentatge i la preparació per a situacions reals.

El nostre objectiu és que ClinicalSim Journal es convertisca en una plataforma d’intercanvi de coneixements i experiències entre aquells que es troben a l’avantguarda de l’educació i de la pràctica clínica. Aspirem a inspirar els nostres lectors perquè adopten i adapten aquestes innovacions en els seus propis entorns de treball i estudi, sempre amb la finalitat última de millorar l’atenció al pacient.

Agraïm el vostre interés i la vostra participació en aquest viatge cap a l’excel·lència en la simulació clínica. Esperem que trobeu en aquesta revista una font d’inspiració, coneixement i eines pràctiques que pugueu aplicar en la vostra pràctica diària, en benefici de la seguretat tant del professional com del pacient.

Benvinguts a ClinicalSim Journal.

El checklist abasta diversos aspectes clau:

• Compatibilitat dels equips: S’ha de realitzar una verificació meticulosa de tots els dispositius mèdics que acompanyaran el pacient, per a assegurar que siguen compatibles amb l’entorn de ressonància magnètica i que no representen cap risc.
• Coordinació de l’equip: La comunicació entre l’equip de cures crítiques i el personal de ressonància magnètica és vital. S’ha d’establir un pla clar que detalle el procés de trasllat, incloent-hi rols específics i procediments d’emergència.
• Preparatius de seguretat: És essencial planificar la ruta de trasllat, tenint en compte la necessitat d’un accés ràpid als subministraments d’emergència i la possibilitat de retornar el pacient a la unitat de cures crítiques si sorgeix una situació crítica.
• Monitorització contínua: Durant el trasllat, s’ha de mantindre una vigilància constant dels paràmetres vitals del pacient, utilitzant equips portàtils de monitorització que siguen segurs per a l’entorn de RM.

La distribució de rols en aquest protocol depén del nombre de persones que conformen l’equip; d’aquesta manera, es prioritzen les tasques i s’assignen als professionals de la salut que actuen com a primers responents.

Cada intervinent coneix quin rol pot exercir d’acord amb les seues competències professionals i quines són les seues tasques en assumir un determinat rol.

El format de pòster del protocol permet una exposició i utilització adequades en les plantes, cosa que el converteix en una ajuda cognitiva visual per a ser utilitzada en les sessions de record (preprocés), durant la reanimació (procés) i com a guia per a l’anàlisi de millores durant un debriefing clínic (postprocés).

El desenvolupament metodològic del pla s’emmarca en la proposta de disseny curricular de les Zones de Simulació del Center for Medical Simulation.

La pregunta central en la planificació metodològica és: «Per a quines situacions necessita el personal (els equips i els sistemes) estar contínuament preparat?»

L’aplicació pràctica d’aquesta metodologia la pots trobar en TREBALL EN EQUIP: Distribució de rols en l’equip de Suport Vital Immediat en plantes d’hospitalització.

La centraleta telefònica digital implementada amb Asterisk es configura al voltant d’una sèrie de components crítics: un sistema de control constituït per una Raspberry Pi 4, un router configurable, un telèfon VoIP habilitat per al registre de comptes SIP i una tablet que actua com a emulador (amb la possibilitat d’incorporar un telèfon VoIP en el seu lloc). Per al seu correcte funcionament, el projecte abasta diversos aspectes fonamentals:

• Planificació de l’Arquitectura: S’ha de definir prèviament l’estructura del sistema, detallant la disposició dels components, el tipus de connectivitat entre ells —ja siga sense fils o per cable— i la configuració necessària per al funcionament òptim dels dispositius.
• Coordinació de Components: La sinergia entre els diferents elements del sistema és crucial. S’han de seguir procediments detallats per a garantir que operen de manera cohesionada, com si es tractara d’una sola entitat.
• Configuració d’Asterisk: La configuració adequada d’Asterisk és vital i representa una part significativa del projecte. Aquest procés inclou des de la instal·lació en la Raspberry Pi fins a la implementació dels paràmetres necessaris per al seu màxim rendiment.
• Automatització i Scripting: L’ús de llenguatges de programació, com Python, permet automatitzar tasques essencials en Asterisk mitjançant scripts, com ara l’addició, eliminació o modificació d’extensions.
• Manteniment i Escalabilitat: El disseny ha de facilitar el manteniment a llarg termini i permetre l’expansió futura del sistema. La sostenibilitat és un component clau per a la seua viabilitat com a solució telefònica en simulacions clíniques.

El protocol s’estructura en base a la distribució de rols i les accions crítiques que s’han de seguir davant un laringoespasme al quiròfan. S’hi detalla la preparació del material, la seqüència d’intervencions i l’administració de la medicació d’emergència.

Rols i responsabilitats:

1. Operador:

• • Diagnostica i comunica la presència de laringoespasme.
  • Coordina la resposta de l’equip.

2. TCAE:

• • Prepara el material de via aèria.
  • Ajuda amb la monitorització i l’administració de medicació.

3. Infermer/a Assistent/a de Via Aèria:

• • Prepara i revisa el material de via aèria.
  • Monitora i comunica els signes vitals.

4. Infermer/a Temps i Teràpies:

• • Administra la medicació segons les indicacions mèdiques.
  • Assegura l’accés venós i controla els temps de les intervencions.

Seqüència crítica:

1. Suspendre l’estímul.
2. Augmentar el flux d’O2 al 100%.
3. Tracció mandibular i pressió retroauricular.
4. Aplicar CPAP/IPPV.
5. Administrar Propofol o Succinilcolina segons siga necessari.
6. Aspirar secrecions i col·locar un Guedel si és necessari.

S’organitza de la manera següent: prèviament a l’entrada del pacient al quiròfan, amb el pacient ja al quiròfan i prèviament a l’eixida del quiròfan.

A la primera pàgina es mostra una visió general de la sistemàtica i del cronograma de treball al quiròfan.

• Prèvia entrada al quiròfan:
  • Pacient i Cirurgia
  • Preparació del quiròfan. MSMAID
• En el quiròfan:
  • Maneig general inicial anestèsic
  • Educació i criteris d’extubació
• Després del quiròfan
  • Trasllat segur
  • Transferència de la informació. SABER

A continuació, es presenten les 3 taules on es desenvolupen els punts clau, de manera clara i concisa, que s’han de comprovar i verificar en cada fase del procés quirúrgic en forma de Checklist per al seu millor seguiment i adherència.

La llista de verificació en format PDF pot utilitzar-se en format digital, disponible en un telèfon mòbil, o pot imprimir-se per a estar disponible al quiròfan.

S’organitza de la manera següent:

En la primera pàgina es mostra el material necessari que cal tindre preparat i revisat segons el pla d’abordatge de la via aèria, tant inicial com de rescat, en qualsevol acte en què es requerisca manejar la via aèria (tant de manera programada com urgent). A continuació, es presenta l’esquema proposat per l’equip de treball de via aèria de l’Hospital General Universitari Dr. Balmis, a mode d’ajuda cognitiva visual en el pla de maneig de la via aèria. Conté, a més, un codi QR on s’explica l’esquema i les seqüències que cal seguir.

Les pàgines següents inclouen la llista de verificació per a cadascuna de les diferents tècniques d’intubació orotraqueal (intubació mitjançant laringoscòpia directa; utilitzant el videolaringoscopi Airtraq® i, finalment, utilitzant el videolaringoscopi McGrath®, tant amb la pala MAC com amb la pala hipercurvada). Cada habilitat tècnica disposa d’un codi QR amb un vídeo explicatiu breu d’uns 2–3 minuts.

Aquestes llistes de verificació s’han elaborat desenvolupant els punts clau de manera clara i concisa, per tal de garantir una fàcil adhesió i compliment. La llista de verificació en format PDF pot utilitzar-se en format digital, disponible en un telèfon mòbil, o bé pot imprimir-se per estar disponible al quiròfan.