L’objectiu general és avaluar els factors associats a la transmissió de la dieta Mediterrània (DM) de mares a fills/filles durant la infància fins als 9–11 anys i la seua associació amb la concentració de metalls en orina i altres marcadors de risc cardiometabòlic.
La població d’estudi són les mares i els seus descendents participants en l’estudi de cohort prospectiu Infància i Medi Ambient (INMA) d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València. S’avaluarà l’adherència a la DM mitjançant tres índexs dietètics definits a priori (Mediterranean Diet Score, relative Mediterranean Diet Score i alternative Mediterranean Diet Score) utilitzant, per al seu càlcul, qüestionaris de freqüència de consum d’aliments validats recollits en les visites prenatals (primer i tercer trimestre d’embaràs) i postnatals (4–5, 7–8 i 9–11 anys).
Es disposa d’informació sociodemogràfica, estils de vida i marcadors de risc cardiometabòlic (índex de massa corporal, circumferència de cintura, pressió sanguínia i lípids en sang) recollits prospectivament en les diferents visites. També es compta amb mostres d’orina recollides i, per a la majoria dels participants, determinacions dels nivells d’arsènic (diferents espècies) i de metalls totals (essencials i no essencials). Ara es pretén analitzar, per a la resta de participants de l’estudi INMA, les diferents espècies d’arsènic (n = 40 als 4–5 anys i n = 346 als 9–11 anys) i metalls totals (n = 100 en l’embaràs, n = 130 als 4–5 anys, n = 40 als 7–8 anys i n = 346 als 9–11 anys) en mostres d’orina. Es realitzaran regressions lineals multivariants i correlacions quan les puntuacions dels índexs de DM s’analitzen de manera contínua, i regressions logístiques multinomials multivariants quan estiguen expressats en tertils.**
