La isquèmia crítica de les extremitats és una síndrome clínica caracteritzada per dolor isquèmic en repòs i pèrdua de teixit, com ara úlceres que no cicatritzen o gangrena, causades per una malaltia arterial perifèrica (MAP) dels membres inferiors. La isquèmia crítica amenaçadora de l’extremitat (CTLI) és l’estadi final de la MAP, amb lesions macrovasculars provocades per una disminució de la perfusió distal. L’any 2020 es van diagnosticar aproximadament 2 milions de casos d’isquèmia crítica de les extremitats als països 7MM (EUA, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Canadà i Espanya). Entre els països de l’EU5, Alemanya va presentar la prevalença diagnosticada més alta. Actualment no existeix un tractament efectiu per a la isquèmia crítica amenaçadora de l’extremitat (CTLI) —és a dir, la isquèmia crítica no revascularitzable, que afecta aproximadament el 5% dels pacients amb MAP.
Collategene (teràpia gènica amb plasmid d’HGF) és l’únic tractament de Teràpia Avançada aprovat per a la isquèmia crítica de les extremitats (al Japó). Mentrestant, s’estan desenvolupant nombroses teràpies cel·lulars dirigides a la població que no és candidata a revascularització o que presenta mals resultats després de la revascularització.
Els Medicaments de Teràpia Avançada (ATMP) representen una nova classe de medicaments biològics per la seua naturalesa. Una de les principals diferències entre els ATMP i els fàrmacs convencionals és que els ATMP es desenvolupen a partir de cèl·lules vives, modificades o no, àcid nucleic recombinant, o la combinació d’aquests amb un dispositiu mèdic o biomaterial, mentre que la majoria de fàrmacs convencionals són molècules sintetitzades. El nostre grup ha desenvolupat un ATMP de fase II per a la CTLI utilitzant cèl·lules mare mesenquimals al·logèniques derivades de teixit adipós, expandides en un medi convencional (lisat plaquetari) (assaig NOMA, NCT04466007, coordinat pels professors D. García-Olmo i Bernat Soria, font: AEMPS). En aquest projecte (COST-23) es preveu utilitzar un nou medi de cultiu lliure de components xenògens i lliure de components humans que hem desenvolupat (medi XANADU, patent en tramitació), el qual permet una expansió superior a 25 vegades, mantenint un fenotip i genotip estables. Aquest enfocament reduirà de manera substancial el cost de producció. A més, l’administració intramuscular, tal com es va desenvolupar en l’assaig NOMA, redueix els costos hospitalaris. En conjunt, estimem una reducció superior al 60% en el cost de la teràpia ATMP per a la CTLI, incrementant així la sostenibilitat del sistema sanitari (objectius PERTE-Salut) i universalitzant l’accés al tractament.
