- L’estudi analitza durant sis anys 746 persones majors amb un alt risc de malalties cardiovasculars i metabòliques, com la diabetis
- Els resultats identifiquen una ‘empremta microbiana’ vinculada a aquest patró alimentari que podria contribuir a preservar la funció cognitiva durant l’envelliment
Alacant, 29.01.2026.– Investigadores del grup d’Epidemiologia de la Nutrició (EPINUT) de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), en el marc de l’Estudi PREDIMED-PLUS, han associat l’adherència a la dieta mediterrània amb una microbiota intestinal més saludable i amb un deteriorament cognitiu més lent en persones majors amb sobrepés o obesitat i síndrome metabòlica.
L’estudi, publicat a la revista BMC Medicine, ha sigut liderat per personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili i compta amb la participació del grup EPINUT de la UMH, vinculat a l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i a l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) a través de la xarxa CIBERESP.
Com explica l’investigador signant del treball i líder del grup EPINUT d’ISABIAL, Jesús Vioque, “seguir un patró de dieta mediterrània beneficia el cor i el metabolisme i, en els últims anys, cada vegada trobem més evidències que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que avança l’envelliment”.
La funció cognitiva engloba capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per a mantindre l’autonomia en la vida quotidiana. Amb el pas dels anys, aquestes funcions poden deteriorar-se de manera progressiva i, en alguns casos, aquest procés s’accelera i pot desembocar en problemes més greus, com la demència.
“Comprendre quins factors de l’estil de vida poden contribuir a frenar aquest declivi és una de les grans preguntes actuals en la investigació sobre envelliment saludable”, assenyala Vioque. En aquest context, l’equip es va proposar analitzar si la dieta mediterrània deixa una empremta recognoscible en la microbiota intestinal i si aquesta salut microbiana s’associa, al seu torn, amb una evolució cognitiva més favorable.
Per a això, l’estudi ha seguit durant sis anys 746 persones de tots dos sexes, amb una edat mitjana de 65 anys i un alt risc de malalties cardiovasculars i metabòliques, com la diabetis. Totes les persones participants formaven part de l’Estudi PREDIMED-PLUS, una de les majors cohorts d’intervenció nutricional desenvolupades a Espanya.
Els resultats mostren que les persones amb una major adherència a la dieta mediterrània presentaven una microbiota intestinal més favorable i una evolució cognitiva més positiva al llarg del temps.
Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una ‘empremta microbiana’ característica de la dieta mediterrània. “La combinació de les dades sobre hàbits alimentaris amb l’anàlisi de la microbiota intestinal ens ha permés identificar una nova manera de monitorar la salut”, explica la investigadora de la UMH Laura Torres, també autora de l’estudi.
Aquest biomarcador es basa en la presència i l’abundància de determinades bacteris intestinals associades a la dieta mediterrània. Els biomarcadors o marcadors biològics són senyals mesurables que permeten identificar processos fisiològics o patològics, detectar malalties de manera precoç, seguir-ne l’evolució o avaluar l’eficàcia d’intervencions terapèutiques o preventives.
Segons els autors, aquesta firma microbiana s’associa amb un deteriorament cognitiu més lent, cosa que aporta noves claus sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània per a la salut cerebral.
“La microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que participen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme”, assenyala Torres, qui afegeix que la investigació recent ha posat de manifest l’existència del denominat ‘eix intestí-cervell’, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i afecten el seu funcionament.
Tal com indiquen els autors, aquests resultats, juntament amb els obtinguts en estudis previs del mateix grup publicats en revistes com MedComm i Microbiome, podrien contribuir en el futur al disseny d’intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable basat en la dieta.
La investigació ha comptat amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III, a través del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), així com de l’Estudi PREDIMED-PLUS, amb cofinançament europeu, i amb el suport de diversos programes nacionals i internacionals d’investigació en nutrició i envelliment saludable.