- L’avanç permet aplicar tractaments basats en cèl·lules mare directament en els pulmons de pacients connectats a oxigenació per membrana extracorpòria
Alacant (14.04.25). Un equip clínic multidisciplinari amb participació de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), dependent de la Conselleria de Sanitat, ha desenvolupat un nou mètode per a administrar teràpies cel·lulars en pacients crítics connectats a sistemes d’oxigenació per membrana extracorpòria. Este avanç, liderat per l’investigador d’ISABIAL i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández (UMH), Bernat Soria, ha sigut publicat en la revista Stem Cell Research & Therapy del Grup Nature. Els investigadors han decidit no patentar la invenció per a facilitar la seua aplicació clínica una vegada superats tots els assajos previs.
El nou enfocament, batejat com a mètode CIBA (Consecutive Intrabronchial Administration, o Administració Consecutiva Intrabronquial), permet aplicar tractaments basats en cèl·lules mare directament en els pulmons de pacients connectats a oxigenació per membrana extracorpòria, un tipus de suport vital utilitzat en situacions de fallada respiratòria extrema.
Fins ara, una de les principals limitacions per a aplicar teràpies avançades en estos pacients era la incompatibilitat entre les vies d’administració convencionals (com l’intravenosa) i el funcionament d’estos sistemes, ja que les cèl·lules podien obstruir les membranes encarregades de l’intercanvi de gasos. El mètode CIBA supera esta barrera tècnica mitjançant una administració intrabronquial controlada i fraccionada que permet depositar les cèl·lules terapèutiques en l’espai alveolar sense comprometre el suport vital.
L’investigador Bernat Soria ha explicat que “el que hem aconseguit és obrir una nova porta per a tractar les fallades respiratòries més greus. Quan un pacient necessita una màquina perquè respire per ell, les teràpies cel·lulars no es podien administrar per les vies habituals, perquè les cèl·lules podien encallar el sistema. El nostre mètode permet entregar-les directament en el pulmó, sense posar en risc el pacient. És com regar amb cura una planta molt delicada: a poc a poc i just on ho necessita”.
El nou mètode permet administrar cèl·lules mare mesenquimals directament en els bronquis. Estes cèl·lules, que encara no estan completament especialitzades i poden diferenciar-se en diversos tipus cel·lulars, poden obtindre’s de medul·la òssia, cordó umbilical, teixit adipós o polpa dental. Una vegada administrades, tenen la capacitat de migrar cap als teixits danyats, reduir la inflamació i afavorir la reparació pulmonar.
L’especialista també ha detallat que “durant la residència s’aprofundeix en tècniques més complexes, però és important que coneguen bé els fonaments. Hi ha poca literatura al respecte i és un tema en què és crucial aprofundir durant la seua formació. D’ací l’interés que hem tingut a promoure esta formació especialitzada”.
Una via segura per a aplicar teràpies cel·lulars en pacients crítics
Segons els investigadors, esta estratègia ha demostrat ser factible i segura en el context clínic descrit i podria obrir una nova via de tractament per a pacients en estat crític a causa de malalties pulmonars d’origen inflamatori, immunològic o infecciós.
“Els pacients amb malalties pulmonars greus que requerixen oxigenació per membrana extracorpòria solen tindre un pronòstic molt limitat i poques opcions terapèutiques”, ha apuntat Bernat Soria. Tal com s’indica en l’estudi, encara que les cèl·lules mare mesenquimals han mostrat efectes beneficiosos en malalties inflamatòries, immunològiques i infeccioses, el seu ús en estos casos estava impedit per la dificultat d’administrar-les sense interferir amb el suport vital. “El nou mètode CIBA resol per primera vegada este problema”, ha afirmat
El mètode proposat per l’equip de Bernat Soria s’ha desenvolupat dins de l’assaig clínic DECODE (ICI21/00016–Combinatorial Cell Therapy in High Mortality Risk Patients), finançat per l’Institut de Salut Carlos III, i representa un pas clau per a estendre l’ús de teràpies avançades —cel·lulars i gèniques— a pacients en estat crític. L’equip investigador ha decidit no patentar la tècnica, publicant-la en accés obert per a facilitar la seua aplicació immediata en altres centres hospitalaris. “Les teràpies avançades ja són prou cares. Esta innovació ha d’arribar als pacients a cost zero”, ha declarat el catedràtic de la UMH Bernat Soria.
Primer ús clínic del mètode CIBA en un pacient pediàtric
El nou mètode es va aplicar per primera vegada en un xiquet de dos anys amb una malaltia pulmonar intersticial greu, sense possibilitat de trasplantament pulmonar i amb un antecedent de tractament exitós contra un tumor cerebral. Malgrat múltiples teràpies immunosupressores i més de tres mesos connectat a oxigenació per membrana extracorpòria, el seu estat pulmonar no millorava i no quedaven opcions terapèutiques disponibles.
Davant d’esta situació crítica, l’equip mèdic va sol·licitar a l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) administrar una dosi única de cèl·lules mare mesenquimals utilitzant el mètode CIBA. La intervenció es va dur a terme sense complicacions, el pacient la va tolerar bé i va ser extubat a les 72 hores. No obstant això, amb el pas de les setmanes el seu estat respiratori va tornar a empitjorar. Després de 127 dies de suport vital, i en consens amb la família, es va procedir a la retirada del suport vital..
“El nou mètode CIBA no va poder curar la malaltia pulmonar subjacent”, explica l’investigador d’ISABIAL i professor de la UMH, “però demostra que és possible aplicar teràpies cel·lulars en pacients crítics amb oxigenació extracorpòria, una cosa que fins ara no s’havia aconseguit amb seguretat. És un primer pas per a obrir noves opcions on abans no n’hi havia”. En el treball publicat es proposen una dosi més alta i la repetició de les dosis si es considera necessari.
En l’estudi han participat 28 professionals clínics de quatre institucions del sistema nacional de salut i de l’àmbit universitari: l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, l’Institut de Bioenginyeria de la UMH i l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL). Esta col·laboració, que l’investigador Bernat Soria ha descrit com a “exemple de coordinació entre hospitals, biobancs i investigació acadèmica”, permet avançar en la translació clínica de les teràpies cel·lulars en escenaris d’alta complexitat mèdica.