Les malalties infeccioses causades per fongs estan considerades malalties emergents. Recentment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe que reconeix l’amenaça que estos patògens eucariotes suposen per a la salut pública. Estes infeccions formen part d’una pandèmia silenciosa a causa de l’augment en la seua incidència, especialment entre poblacions immunodeprimides. L’augment en resistències a antifúngics i el limitat arsenal disponible contra patògens eucariotes fa que les infeccions causades per fongs siguen especialment difícils de tractar i presenten elevades taxes de morbimortalitat. Les resistències a antifúngics generades mitjançant mecanismes epigenètics són transitòries i inestables: apareixen davant d’una pressió selectiva, per exemple, l’administració temporal d’un tractament antifúngic, i desapareixen quan cessa la pressió selectiva. Per a combatre este problema, és crucial comprendre l’espectre complet dels mecanismes epigenètics i les seues interaccions in vivo que contribuïxen a les adaptacions en patògens fúngics. Usem Mucor circinelloides, un fong patogen que causa una infecció greu anomenada mucormicosi, com a exemple de patogen per a caracteritzar mecanismes de resistència a antifúngics.