La pèrdua de mielina a causa de l’edat o per malalties neurodegeneratives té profundes conseqüències per a les funcions neurològiques
El treball ha sigut coliderat per la investigadora Miguel Servet d’ISABIAL i de l’Institut de Neurociències, Alerie Guzmán, i per la investigadora de la Queen’s University de Belfast (Regne Unit), Denise Fitzgerald
Alacant (03.11.21). Un estudi ha demostrat que l’envelliment reduïx la capacitat de les cèl·lules limfòcits T reguladores per a potenciar la regeneració de la mielina, que és una capa greixosa que recobreix les fibres nervioses. El treball d’investigació, publicat en la revista Nature Communications, ha sigut coliderat per Alerie Guzmán, investigadora Miguel Servet de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i de l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.
Els limfòcits T reguladors són unes cèl·lules que s’encarreguen de regular el sistema immunitari i tenen funcions regeneratives en diversos contextos, entre els quals es troba el procés de recuperació de la mielina. Amb l’objectiu de conéixer si la funció d’estos limfòcits es veu afectada per l’envelliment, Alerie Guzmán ha coliderat un estudi, juntament amb la investigadora de la Queen’s University de Belfast (Regne Unit) Denise Fitzgerald, que demostra que, encara que el nombre de limfòcits T reguladors augmenta amb l’envelliment, la seua capacitat per a promoure que les cèl·lules mare progenitores d’oligodendròcits (OPCs) formen noves cèl·lules que substituïsquen la mielina perduda es reduïx. Els oligodendròcits (OPCs) són les cèl·lules que formen la beina de mielina del cervell i de la medul·la espinal.
La mielina és una substància protectora present en el sistema nerviós que envolta les fibres nervioses, cosa que permet que la comunicació entre neurones es produïsca de manera ràpida i adequada. La investigadora Alerie Guzmán ha explicat que “és equivalent al plàstic que recobreix el coure en un cable”, alhora que ha assenyalat que la pèrdua de mielina a causa de la vellesa o de malalties neurodegeneratives, com l’esclerosi múltiple, té profundes conseqüències per a les funcions neurològiques. En este treball, els investigadors han centrat l’estudi en com l’envelliment, un factor de risc clau que limita la regeneració de la mielina, afecta el funcionament dels limfòcits T reguladors en el cervell i la medul·la espinal.
La mielina és una substància protectora present en el sistema nerviós que envolta les fibres nervioses, cosa que permet que la comunicació entre neurones es produïsca de manera ràpida i adequada. La investigadora Alerie Guzmán ha explicat que la mielina “és equivalent al plàstic que recobreix el coure en un cable”, alhora que ha assenyalat que la seua pèrdua, a causa de la vellesa o de malalties neurodegeneratives com l’esclerosi múltiple, té profundes conseqüències per a les funcions neurològiques. En este treball, els investigadors han centrat l’estudi en com l’envelliment, un factor de risc clau que limita la regeneració de la mielina, afecta el funcionament dels limfòcits T reguladors en el cervell i la medul·la espinal..
Per a dur a terme este estudi, els investigadors van utilitzar un model animal de ratolins que tenen entre 19 i 23 mesos d’edat, cosa que equival aproximadament a entre 65 i 70 anys en humans. Els experts van detectar que, en l’envelliment, augmenta la presència de limfòcits T reguladors; no obstant això, estos havien perdut la capacitat de potenciar la conversió dels OPCs en nous oligodendròcits que regeneren la mielina quan es produïx un dany.
Reversible en un entorn jove
Els investigadors van voler confirmar si esta pèrdua en la funció de les cèl·lules T reguladores era totalment irreversible. Per a això, van dur a terme diversos experiments en ratolins joves als quals van substituir les seues cèl·lules pels limfòcits T reguladors vells, i van comprovar que, en un animal jove, tant les cèl·lules joves com les cèl·lules velles tenen la mateixa capacitat de potenciar la regeneració de la mielina.
Els resultats d’estos experiments, en els quals també han participat els investigadors d’ISABIAL i de l’Institut de Neurociències CSIC-UMH Sonia Cabeza Fernández i Francisco Javier Rodríguez Baena, juntament amb un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), d’Altos Laboratories (Regne Unit) i de la Universitat de Syddansk (Dinamarca), són molt positius perquè suggerixen que la pèrdua d’esta funció pot ser reversible.
Noves vies d’estudi
La investigadora Alerie Guzmán ha apuntat que “els limfòcits T reguladors són molt complexos perquè modulen les funcions del sistema immunitari i, en pacients, no és factible eliminar-los per a substituir-los per cèl·lules joves”. A més, Guzmán de la Fuente ha explicat que: “L’objectiu era identificar alguns dels mecanismes implicats en la fallada provocada per l’edat per a poder modular-los d’una manera més específica”.
A través d’una sèrie de tècniques, com l’anàlisi de transcriptòmica, els investigadors han detectat dues noves molècules involucrades en este procés. La transcriptòmica és l’estudi de totes les molècules d’ARN presents en una cèl·lula. Les dues noves molècules implicades en este procés són la proteïna Integrin alpha 2 (ITGA2) i la molècula d’adhesió al melanoma (MCAM).
Els investigadors van comprovar que ambdues molècules no sols disminuïxen amb l’envelliment en els limfòcits T reguladors, sinó que, a més, estan involucrades en la relació entre estos limfòcits i les cèl·lules mare que regeneren la mielina, els OPCs.
Este descobriment obri noves vies d’investigació per a determinar si les molècules esmentades anteriorment tenen potencial com a dianes terapèutiques. Són necessaris estudis futurs per a determinar si la manipulació d’estes proteïnes pot augmentar la regeneració de la mielina en pacients d’esclerosi múltiple de més edat.
Este treball ha sigut possible gràcies al finançament de la fundació Wellcome (Regne Unit), el Consell d’Investigació en Biotecnologia i Ciències Biològiques (BBSRC) de l’organisme públic d’Investigació i Innovació del Regne Unit (UKRI), el Comitè Europeu per al Tractament i la Investigació en Esclerosi Múltiple (ECTRIMS), el programa de beques Miguel Servet de l’Institut de Salut Carlos III, el Pla Estatal de Generació de Coneixement 2021 de l’Agència Estatal d’Investigació–Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat Valenciana, la fundació Leverhulme (Regne Unit) i el Departament d’Economia d’Irlanda del Nord.