Laura Medina Ramos (1), Ivana Melina Yedro (2), Sonia Balboa Esteve (1), Sara Carrillo Leal (1), Jose A. Navarro Martínez (2)
(1) Servei de Medicina Intensiva, HGU Dr. Balmis Alacant; (2) Laboratori de Simulació Clínica d’ISABIAL–HGU Dr. Balmis Alacant
La parada cardiorespiratòria (PCR) intrahospitalària és considerada una emergència vital, i està demostrat que existeix una relació directa entre la resposta assistencial (reconeixement i organització) del sistema i la mortalitat associada a aquest esdeveniment, tractant-se d’una patologia temps‑dependent.
En la PCR intrahospitalària, el personal que actua en primer lloc és el d’infermeria i el personal auxiliar, els quals han d’estar capacitats i acreditats per a impartir el Suport Vital Immediat i activar la cadena de continuïtat de les cures conjuntament amb l’equip expert en Reanimació.
La planificació de les tasques de lideratge, la priorització i la distribució de subtasques entre els membres de l’equip, abans que comence la RCP (preprocés) i durant el tractament de la RCP (en procés), estan estadísticament relacionades amb un inici més ràpid de les intervencions crítiques, una major adherència a l’algoritme i menys interrupcions en les compressions, tenint un impacte directe en els resultats del pacient.
La American Heart Association (AHA) ha proposat una distribució bàsica de rols, també recomanada pel European Resuscitation Council (ERC), en què s’estableixen les funcions i responsabilitats de cada membre de l’equip assistencial. A més, s’ha suggerit adaptar aquests rols als protocols locals.
El document es va desenvolupar en el context de l’entrenament massiu de totes les plantes d’hospitalització convencional amb tots els intervinents (medicina, infermeria i TCAEs).
Generals:
Estandarditzar els rols de l’equip d’atenció en situació de PCR en plantes d’hospitalització.
Específics:
- Assignar rols als recursos humans disponibles en les plantes d’hospitalització.
- Distribuir posicions i tasques assumides depenent del nombre d’intervinents.
- Servir com a element didàctic en sessions formatives.
- Ser utilitzat com a ajuda cognitiva en sessions de record d’entrenament.
- Servir d’ajuda cognitiva visual del pla d’actuació en una PCR (preprocés).
La distribució de rols en aquest protocol depén del nombre de persones que conformen l’equip; d’aquesta manera, es prioritzen les tasques i s’assignen als professionals de la salut que actuen com a primers responents.
Cada intervinent coneix quin rol pot exercir d’acord amb les seues competències professionals i quines són les seues tasques en assumir un determinat rol.
El format de pòster del protocol permet una exposició i utilització adequades en les plantes, cosa que el converteix en una ajuda cognitiva visual per a ser utilitzada en les sessions de record (preprocés), durant la reanimació (procés) i com a guia per a l’anàlisi de millores durant un debriefing clínic (postprocés).
Disposar d’un protocol d’actuació adaptat localment, conegut, entrenat i disponible com a ajuda cognitiva suposa una estratègia validada per a augmentar els recursos que poden arribar al pacient en el menor temps possible i de la manera més efectiva.
- Fernandez Castelao, E., Russo, S. G., Riethmüller, M., & Boos, M. (2013). Effects of team coordination during cardiopulmonary resuscitation: A systematic review of the literature. Journal of Critical Care, 28(4), 504–521.
- AHA American Heart Association. Part 3: Adult Basic and Advanced Life Support: 2020 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care (2020). 142 (16), S366-S46.
- Marsch SC, Tschan F, Semmer N, Spychiger M, Breuer M, Hunziker PR. Performance of first responders in simulated cardiac arrests. Crit Care Med 2005;33:963–7.
- Liaw, S. Y., Cooper , S., Cant, R., Connell, C., Sims, L., Porter , J., Nestell, D. (2016). Measuring teamwork performance: Validity testing of the Team Emergency Assessment Measure (TEAM) with clinical resuscitation teams. European Resuscitation Council, 1-5.
08/03/2024


